EL PLÀNCTON
Es denomina plàncton al conjunt d'organismes microscòpics principalment, que suren en aigües salades o dolces, són més abundants fins als 200 metres de profunditat, aproximadament. Es pot fer una primera divisió entre holoplancton, que són aquells organismes que passen tot el seu cicle vital pertanyent al plàncton i meroplàncton, format per organismes que només durant una part de la seva vida s’integren a la comunitat planctònica.
Tipus de Plactons:
Zooplancton:
S'anomena zooplàncton a la fracció del plàncton constituïda per éssers que s'alimenten, per ingestió, de matèria orgànica ja elaborada. Està constituït per protozous, també per larves d'animals més grans, com esponja, cucs, equinoderms, mol·luscs o crustacis, i d'altres artròpodes aquàtics, així com formes adultes de petita grandària de crustacis -com copèpodes o cladóceros-, rotífers, i fases juvenils de peixos (alevins).
Són heteròtrofs que a la cadena tròfica ocupen les primeres posicions de consumidors, alimentant-se dels productors primaris (components del fitoplàncton), d'organismes descomponedors, com bacteris, o d'altres components del zooplàncton. Alguns s'alimenten de residus orgànics particulats.
fitoplàncton:
s'anomena fitoplàncton al conjunt dels organismes aquàtics autòtrofs del plàncton, que tenen capacitat fotosintètica i que viuen dispersos en l'aigua.
Formen part d'aquest grup molts éssers tradicionalment considerats algues, actualment aquests organismes es troben classificats com bacteris -les cianobacteris (algues verdeazuladas) - o com protistas. Un dels grups més importants, per la seva abundància i diversitat, és el de les diatomees, organismes microscòpics amb pigments groc-daurats.
El fitoplàncton es troba a la base de la cadena alimentària dels ecosistemes aquàtics, ja que serveix d'aliment a organismes majors; és a dir realitza la part principal de la producció primària en els ambients aquàtics, sobre tots els animals marins., però a més d'això, el fitoplàncton és el responsable original de la presència d'oxigen (O2) a l'atmosfera.
La caravel·la portuguesa
La caravel·la portuguesa (Physalia physalis), també coneguda com fragata portuguesa, aigua dolenta, ampolla blava o falsa medusa, és una espècie monotípica de hidrozou sifonòfor de la família Physaliidae. Se sol trobar en mar obert en totes les aigües càlides del planeta, especialment en les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic, així com en el corrent del Golf atlàntica, la seva picada és perillosa i molt dolorosa.
La Carabela portuguesa és un carnívor amb els seus tentacles que són verinosos, atrapa i paralitza la seva presa. En general, captura petits organismes aquàtics com peixos i plàncton, com depredadors estan les tortugues babau i de carei ja que la seva pell és massa gruixuda perquè el verí de la picada li afectI.
En l'ésser humà, el verí de la caravel·la portuguesa té conseqüències neurotòxiques, citotòxiques i cardiotóxicas, produint un dolor molt intens, i fins i tot s'han registrat casos de mort.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada